La joieria mallorquina és un encreuament de les distintes cultures que han passat o influït a l’illa. Alguns models antics com les cadenes de flor de granets (un model d’origen asiàtic introduït en el segle XVII), les cadenes de cordoncillo, les botonades i les veneres (principalment la creu de Malta i la de Santo Domingo) s’incorporen possiblement a finals del segle XVIII a la indumentària. L’ostentació d’aquest tipus de joies per part de les dames mallorquines va propicià la seva ràpida popularització per tota l’illa.

Un dels models de joieria més destacats, ja desaparegut en altres zones, és la tumbaga mallorquina. La tumbaga és una de les peces més antigues de l’orfebreria mallorquina. Sorgeix durant el Renaixement, a finals del segle XVI. El seu treball és meticulós i requereix d’una tècnica avançada. Són dues peces independents però inseparables. Estan entrellaçades i al seu interior, una promesa d’amor. Una peça única que només es segueix treballant a la nostra illa.

Gràcies al mestratge artesà de la tradició jueva i als seus descendents, tots aquests models i tècniques antigues de joieria han perdurat fins als nostres dies i s’han convertit en una senya d’identitat pròpia de la nostra terra.