La joieria mallorquina és un encreuament de les distintes cultures que han passat o influït l’illa. Alguns models antics com les cadenes de flor de granets (un model d’origen asiàtic introduït el segle XVII), les cadenes de cordoncillo, les botonades i les veneres (principalment la creu de Malta i la de Calatrava) s’incorporen en la indumentària possiblement a final del segle XVIII. L’ostentació d’aquest tipus de joies de les dames mallorquines va propiciar-ne una ràpida popularització per tota l’illa.

Un dels models de joieria més destacats, ja desaparegut en altres zones, és la tumbaga mallorquina. La tumbaga és una de les peces més antigues de l’orfebreria mallorquina. Sorgeix durant el Renaixement, a final del segle XVI. La manufactura és meticulosa i requereix d’una tècnica avançada. Són dues peces independents, però inseparables. Estan entrellaçades i, a la part interna, una promesa d’amor. Una peça única que només se segueix elaborant a la nostra illa.

Gràcies al mestratge artesà de la tradició jueva i als seus descendents, tots aquests models i tècniques antigues de joieria han perdurat fins als nostres dies i s’han convertit en una senya d’identitat pròpia de la nostra terra.